Guia Tècnic-Sanitària de Qualitat d’Ambients Interiors

Guia CAI del Ministeri de Sanitat
Consulta la nova normativa CAI

La qualitat ambiental en espais interiors és un aspecte fonamental per a la salut pública, especialment en el context actual en què passem gran part del temps en espais tancats, ja sigui a les nostres llars, llocs de treball, centres educatius o d’oci. En aquests entorns ens exposem a una barreja complexa de contaminants de l’aire en nivells de concentració que, freqüentment, superen amb escreix els de l’aire exterior.

Cal assenyalar que, en l’escenari del canvi climàtic, les tendències arquitectòniques cap a la construcció d’edificis d’energia nul·la o gairebé nul·la impliquen un increment de l’estanquitat i un deteriorament de les condicions ambientals interiors si no es compta amb una taxa adequada de renovació de l’aire interior.

1. Context actual i nou enfocament holístic

  • L’efecte de l’eficiència energètica: Les tendències arquitectòniques cap a la construcció d’edificis de consum d’energia gairebé nul incrementen l’estanquitat de l’envolupant. Això pot deteriorar les condicions ambientals i acumular humitats si no s’acompanya d’una ventilació eficient i de materials de baixa emissió.
  • Impacte del canvi climàtic: Les altes temperatures i les sequeres persistents eleven el risc d’incendis forestals, els contaminants dels quals es poden infiltrar en els interiors i agreujar els problemes respiratoris, l’asma o les al·lèrgies.
  • Perspectiva integradora: La CAI es redefineix diferenciant la “qualitat de l’aire” (química i biològica) del “confort humà” global, el qual integra també l’ambient tèrmic, el confort visual (il·luminació) i l’acústic (soroll i vibracions).

2. Factors i paràmetres de contaminació avaluats

A. Agents químics (Prioritzats per l’OMS)

  • Monòxid de carboni (CO2): Gas incolor i inodor producte d’una combustió incompleta (calderes defectuoses, tabac, garatges). Redueix el transport d’oxigen en sang i afecta el sistema nerviós central.
  • Diòxid de nitrogen (NO_2): Provinent d’aparells de combustió sense ventilació (com estufes de gas) i de la infiltració del trànsit exterior.
  • Formaldehid (HCHO): Gas altament reactiu present en mobles, productes derivats de la fusta, coles i pintures. És un carcinogen del Grup 1. La guia destaca que el reglament europeu REACH en prohibeix la comercialització en articles si superen certs límits d’emissió a partir d’agost de 2026.
  • Gas radó: Gas radioactiu natural que emana del terreny i es filtra per esquerdes. És la causa principal de càncer de pulmó en no fumadors. El Codi Tècnic de la Edificació (CTE) i el RPSI marquen un nivell de referència màxim de 300 Bq/m3 de mitjana anual.
  • Amiant (Asbesto): Prohibida la seva comercialització des del 2001, continua present en estructures antigues. S’al·ludeix a l’obligació dels ajuntaments de crear censos municipals per a la seva retirada.

B. Agents físics

  • Condicions termohigromètriques: La temperatura, la velocitat de l’aire i la humitat afecten la morbi-mortalitat i el confort adaptatiu. Una humitat alta afavoreix el creixement bacterià i de fongs, mentre que una de baixa asseca les mucoses.
  • Il·luminació: La falta de llum natural i l’ús excessiu d’artificial poden desajustar els ritmes circadians i augmentar la fatiga visual.
  • Soroll i vibracions: El soroll ambiental pot disminuir la concentració, alterar els ritmes cardíacs i generar estrès. Es recull la normativa estatal que el regula, com el document DB HR del CTE o el RITE.

C. Agents biològics

  • Fongs i motlles: L’aigua i la humitat són els factors crítics per a la seva germinació en l’estructura dels edificis. Poden provocar asma (especialment en infants), rinitis i reaccions al·lèrgiques.
  • Bacteris i virus: S’avalua la prevenció de la Legionella d’acord amb el Reial Decret 487/2022 i la seva modificació de juliol de 2024, la qual obliga a fer que la presa de mostres sigui executada per entitats acreditades. També es remarca l’ús de la mesura contínua de CO_2 (Norma UNE 171380:2024) com a indicador de la necessitat de ventilació per prevenir la transmissió de virus respiratoris (gripe, SARS-CoV-2).

3. El Plan de Control de Qualitat Ambiental (Norma UNE 171330:2024)

Es pren com a base la metodologia actualitzada de la norma UNE 171330:2024, la qual s’estructura en tres etapes de treball duts a terme per un Tècnic Superior de Qualitat Ambiental en Interiors (TSCAI):

  1. Identificació: Inventari d’elements del propi edifici (ubicació, materials de construcció, historial de manteniment, plagues, ús i característiques dels usuaris).
  2. Decisió: Avaluació del risc mitjançant una matriu de probabilitat i gravetat dels efectes (lleugers, considerables o greus).
  3. Revisió: Fase de mesurament de paràmetres al recinte de manera real.

Llista de paràmetres mínims obligatoris (Periodicitat anual)

Per determinar la conformitat d’un edifici, s’han d’analitzar obligatòriament els següents aspectes:

  • Avaluació higiènica dels sistemes de tractament de l’aire (equips de climatització i xarxes de conductes).
  • Temperatura seca i Humitat Relativa (HR).
  • Diòxid de carboni (CO_2) i Monòxid de carboni (CO).
  • Massa de partícules en suspensió PM 2,5 i recompte de partícules (mides de 0,5 i 5 mu)
  • Flora aeròbia mesòfila (bacteris) i flora fúngica (fongs) en suspensió en l’ambient.
  • Compostos Orgànics Volàtils Totals (COVT).

Criteri de Conformitat: Almenys el 75% dels punts analitzats per a cada paràmetre obligatori s’ha de trobar per sota del Valor Acceptable. El percentatge s’aplica de manera individualitzada (un sol paràmetre suspès invalida tot l’edifici). Així mateix, cap mesurament pot sobrepassar el Valor Límite Máximo establert; si passa una sola vegada, l’edifici es declara no conforme immediatament.

4. Categories de Qualitat Ambiental (IDA)

Segons el RITE, en funció de l’ús de l’edifici, s’han d’assolir les següents categories mínimes de qualitat d’aire:

  • IDA 1 (Aire d’òptima qualitat): Hospitals, clíniques, laboratoris i escoles bressol.
  • IDA 2 (Aire de bona qualitat): Oficines, residències (avis, estudiants, hotels), aules d’ensenyament i museus.
  • IDA 3 (Aire de qualitat mitjana): Edificis comercials, cinemes, teatres, restaurants, bars i gimnasos.
  • IDA 4 (Aire de qualitat baixa).

Méshabitable ja portem una considerable experiència en tot el sector de salut ambiental, pel que aquesta guia suposa un gran pas en la regulació de tots els aspectes que conformen la bioconstrucció i la gestió de la salut ambiental, tant a la feina com a casa.

Si estàs interessat a millorar la teva qualitat de vida i la teva salut, et recomanem que ens contactis per què els nostres especialistes de la nostra consultoria de salut ambiental perquè et puguin informar adequadament de tots aquests aspectes.

També ens pots seguir a les nostres xarxes socials, on sempre anem informant de totes les novetats i notícies relacionades amb la salut ambiental.

Us deixem la guia publicada al BORNE pel Ministeri de Sanitat per què pugueu consultar-la sempre que vulgueu.

Entrades relacionades